viernes, 30 de marzo de 2012

Hanane & Nayeli

Aquest últim mes hem quedat cada setmana amb l'Anna i la Nayeli. I ha sigut una experiència molt enriquidora per totes nosaltres. A la Hanane li ha permès conèixer una noia de la seva edat, d'un altre país, i que viu en un barri diferent al d'ella. I cada dia té més confiança amb mi. Ara és quan realment hi ha una relació estreta entre nosaltres dues.
Amb la Nayeli i l'Anna un dia vam anar a visitar el barri de Santa Eugènia, que és on viu la Nayeli; la Hanane el següent dia li va ensenyar Pont Major, i aquesta setmana hem vist la pel·lícula Jumanji, que la vam llogar a la biblioteca de Santa Eugènia. Així que vam fer sessió de cine, amb les persianes tancades, menjant crispetes, i fins i tot l'Anna es va adormir una estona.Va anar genial! Ja hem decidit que quedarem més vegades.

martes, 21 de febrero de 2012

La Hanane fa 11 anys!!

Aquest mes ha sigut l'aniversari de la Hanane. I la vaig portar a l'Escala, el meu poble.
Primer vam anar a l'hípica a veure els cavalls i els ponis, perquè estava tancada i no va poder pujar. I després al museu de l'anxova i de la sal, que resulta que ella ja hi havia estat. Quan vam sortir d'allà varem passar per la platja a recollir petxines, però es va aixecar la tramuntana (hagués sigut estrany que no n'hi hagués hagut...) així que em vaig haver d'afanyar a ensenyar-li els llocs més importants del poble. Vam dinar en un kebab, que feia temps que m'ho demanava, i després d'anar a Empúries i buscar pinyons dins les pinyes (que va ser un fracàs), vam tornar a Pont Major.
També he conegut més a la seva família. Em vaig quedar una tarda a casa seva i vaig poder estar amb totes les seves germanes i els seus pares. Però també vam poder fer els deures! M'ho vaig passar genial amb elles, i ens vam tirar un munt de fotos. No et pots aburrir mai en aquella casa. Són tant macos!!!
En les futures sessions tinc pensat fer una coca amb ella, i anar al cine una altra vegada, i el que sorgeixi!


jueves, 12 de enero de 2012

Els Reis Mags d'Orient

Hola!!! Bon any a tots!!!
El dia dels reis, amb la Hanane vam anar a veure els reis a Bordils, perquè cap de les dues hi havia anat. I va ser molt bonic. Els reis van arribar a l'ajuntament i van dir unes paraules en el seu idioma. Des del balcó van tirar uns caramels i si estaves molt a prop feien mal! I després van seguir tots fins a l'esglèsia, on donaven regals. A la Hanane li van portar una diadema rosa molt maca, uns clips (que no van gaire bé), un titella i un mirall.
I després de fer la cua a l'església, a fora donaven xocolata desfeta amb coca, i la veritat és que va ser perfecte perquè haviem agafat una fred!!
En l'amic-no-tant-invisible la Hanane em va regalar una bufanda de color marró amb brillants molt mona. I jo li vaig regalar un paraigua, un yoyó, i un torró de xocolata perquè mai n'havia probat!!
La setmana que ve no quedarem perquè tinc molta feina, però a la seguent ja tornarem a quedar.
Un peto!!!

viernes, 30 de diciembre de 2011

Happy Feet a la pista de gel

Aquest mes ha sigut bastant mogut.
Primer de tot vàrem mirar la pel·lícula Happy Feet I al meu pis, per després veure la 2a part al cine. La intenció era veure-la en 3D, però resulta que la única sessió era massa tard, així que la vam mirar sense les ulleres. Però tant la 1a com la 2a ens van agradar molt.
Quan va acabar la pel·lícula vam veure l'Anna i la Nayeli i vam decidir que aniriem a patinar sobre gel juntes. Com que amb l'Anna tenim algunes assignatures juntes, vam quedar per anar-hi el dia 23, que era el 1er dia. Ja que amb totes les festes pel mig, seria difícil quedar un dia.
Així que vam anar a patinar el divendres a la pista de gel de Girona. I ens ho vàrem passar genial. Jo vaig ser la que ho va fer pitjor, ho reconec. Feia anys que no patinava i em moria de por, però tot sigui per la Hanane i el Projecte Rossinyol! Millor no us explico com vaig entrar a la pista, però sí que vaig anar millorant. Vaig acabar que no m'aguantava a les baranes, ni de l'Anna! I vaig anar agafant confiança, fins que vaig caure.
Per altra banda, la Hanane, només d'entrar a la pista, semblava que hagués patinat tota la seva vida. Quina diferència de mi! Va caure al terra una mica més que jo. Però em va adelantar tantes vegades!!!
L'Anna havia patinat moltes altres vegades, així que semblava professional, i la Nayeli era la 1a vegada, però ho va fer molt bé!!!
L'endemà vaig tornar a quedar amb la Hanane perquè aquesta setmana jo no podia. I vàrem anar al mercat de la devesa, a comprar el regal de l'amic no-tant-invisible perquè ja sabem qui ens el fa, i després de mirar i opinar vam escollir el regal "sorpresa". També ens vam donar la felicitació de Nadal/festes/any nou (que el dia que ho descobreixi en penjaré la foto).
Després d'any nou quedarem per anar a veure els Reis, i ens donarem el regal de l'amic no-tant-invisible.

martes, 29 de noviembre de 2011

La muralla de les portes tancades

Quan ens vam conèixer, va ser a la presentació del Projecte Rossinyol. I en el joc que ens van fer per trobar la parella, ens vam trobar a la primera. Allà vaig conèixer el seu germà, en Zakarias, que també va fer el projecte rossinyol fa quatre anys.
Quan vam quedar per primera vegada, la Hanane em va ensenyar el seu barri: Pont Major (segons ella el millor barri de Catalunya). També vaig conèixer les seves germanes: la Tifawet, la Noumedia, la Fatima i la Loubna. Em van ensenyar l'escola, la biblioteca, la seva casa, la parada del bus que havia d'haver baixat (i em vaig equivocar), la presó, els Salacians, l'escola de les Dominiques,...
 La setmana passada, li vaig ensenyar on vivia jo. I després vam anar a la muralla de Girona. Quan voliem sortir, totes les portes estaven tancades. Però al final vam trobar una porta oberta i vam acabar a la Catedral de Girona, on em va explicar la llegenda de la bruixa. Allà hi havia un noi anglès i la Hanane no li va voler preguntar que ens fes una foto, perquè deia que no sabia anglès. Així que li vaig preguntar jo. De tornada, vam comprar unes castanyes perquè feia molta fred i ens venien molt de gust. I després vam haver de córrer perquè el bus casi se'ns escapa. Avui, en canvi, l'hem hagut d'esperar casi 45 minuts.
Hanane&Roser